Des de molt abans que començara el primer concert ja es respirava un ambient diferent als Jardins de Vivers. Desenes de seguidors esperaven l’obertura de portes amb samarretes de WarCry, Opera Magna i altres grans bandes del rock i el heavy nacional, compartint fotografies, records d’anteriors gires i converses sobre un concert que molts portaven setmanes esperant. La nit del metall havia arribat a Vivers i el recinte presentava una imatge poc habitual dins de la programació estival, confirmant la capacitat del cicle per a reunir públics molt diferents entorn de la música en directe.
La nit va arrancar amb l’actuació de Opera Magna, que a més jugava a casa. La formació valenciana va tornar a demostrar l’excel·lent moment que travessa amb un directe tan sòlid com espectacular, en el qual va combinar la força del heavy metall amb l’èpica i les melodies que l’han convertida en un dels grans referents del metall simfònic espanyol. Des de l’obertura amb “Obertura 1895” fins a temes com a “Heroica”, “La mort d’un poeta”, “Tornar”, “Història” o “El pou i el pèndol”, el grup va anar conquistant a un públic completament entregat, que va respondre amb una gran ovació al final de la seua actuació.
Amb l’ambient ja completament encés, va arribar el torn de WarCry, rebut entre una eixordadora ovació per uns Jardins de Vivers que esperaven amb impaciència a la formació asturiana. Amb Víctor García al capdavant, la banda va oferir un concert sòlid, potent i carregat d’intensitat que va recórrer bona part d’una trajectòria convertida ja en referència del heavy metall en espanyol. Himnes com a “Ànima de conqueridor”, “Nou món”, “Contra el vent”, “Així soc”, “En un lloc sense Déu”, “La maledicció del templer”, “Condemnat”, “La vida en un bes” i el fermall amb “Hui guanye jo” van ser corejats pràcticament de principi a fi pels milers d’assistents.
Més enllà del repertori, el concert va tornar a posar de manifest l’extraordinari moment que travessa WarCry i la fidelitat d’uns seguidors que han acompanyat a la banda durant més de dos dècades. La contundència de les guitarres, la precisió instrumental i la potència vocal de Víctor García van donar forma a un espectacle que va mantindre la intensitat durant tota la nit i va confirmar per què el grup continua sent una referència imprescindible dins del panorama nacional.
Cada nou clàssic trobava la resposta immediata del públic, amb punys enlaire, càntics i un lliurament que a penes va disminuir durant tot el concert. La llarga ovació amb la qual van ser acomiadats Opera Magna i WarCry va posar el fermall a una de les nits més intenses d’esta edició i va tornar a demostrar que els Concerts de Vivers són també un espai per a gèneres amb una comunitat tan fidel com el heavy metall, capaç de congregar a seguidors de diferents generacions al voltant d’un mateix escenari.
Pròxima cita: Silvestre *Dangond posarà el fermall als Concerts de Vivers 2026
Els Concerts de Vivers arribaran este dissabte a la seua última jornada amb l’actuació de Silvestre Dangond, una de les grans figures del vallenato colombià, que serà l’encarregat d’acomiadar l’edició de 2026 amb un espectacle carregat de ritme, emoció i alguns dels temes més populars de la seua carrera.
Entrades i informació sobre la programació en:
www.conciertosdeviverosvlc.com
