La nit del dissabte als Jardins de Vivers va tindre accent llatí, cor romàntic i una bona dosi de festa de la mà de Luis Fonsi, un dels artistes més volguts i exitosos de la música en espanyol.
Davant un públic entregat que va abarrotar el recinte, Fonsi va oferir un concert electritzant en el qual va repassar més de dos dècades de trajectòria, deixant clar per què continua sent una de les veus més influents del pop llatí a nivell mundial.
Amb temes com “Échame la culpa” o “Imposible”, el públic es va posar en peus i no va tornar a asseure’s. Acompanyat per una banda potent i una posada en escena lluminosa i elegant, Fonsi va construir una vetlada on va haver-hi espai per a l’emoció, el romanticisme i també per al pur espectacle.
Els moments més corejats van arribar amb les seues grans balades, com “Aquí estoy yo” o la inoblidable “No me doy por vencido”, que es va viure com un himne col·lectiu entre milers de veus que cantaven a ple pulmó.
Per descomptat, el clímax de la nit va arribar amb “Despacito”, la cançó que va canviar la seua carrera i que va batre rècords històrics a tot el món. El recinte va vibrar amb cada nota, en un tancament apoteòsic que va unir generacions i cultures a través de la música.
Luis Fonsi no sols va oferir un xou tècnicament impecable; va regalar proximitat, complicitat i un missatge de gratitud als seus fans per tants anys de fidelitat.
Més enllà del repertori, la nit del 19 de juliol va ser una celebració en la seua màxima expressió.
Vivers va tornar a demostrar per què és un dels escenaris més especials de l’estiu musical a València, acollint a milers de persones en una experiència inoblidable on la música unix, emociona i transcendix.
